CLUSTERS TURÍSTICS

Quins tipus de turistes hi han? Ho intentarem esbrinar...

- Segons la manera en què busca la informació:

* Planificadors: utilitzen paquets turístics, hotels de 4 i 5 estrelles i solen ser dones.
* Exploradors: menys preocupacions al riscos i més tendència a rebutjar les fonts d'informació.

- Segons les preferències a triar llocs coneguts i de novetat:

* Masses organitzades.
* Masses individuals.
* Exploradors.
* Rodamons.

Segons unaltre estudi trobem:
- Segons motiu del viatge:

* Natura: el motiu principal és experimentar la natura.
* Activitats de risc.
* Educatives.
* Relaxació.
* Contacte social.

- Hi han 15 rols segons Gibson:

* Turista de sol i platja.
* Turista de nit.
* Antropologista.
* Arquiologista.
* Turista de masses organitzat.
* Turista d'aventura.
* Explorador.
* Turista de luxe.
* Turista espiritual.
* Turista de masses independent.
* Turista de classe alta.
* Turista trotamundos.
* Turista de relax.
* Turista esportiu.
* Turista d'estudis.

- Segons Eugene Wikends hi han 5 clusters diferents:

* Herència cultural: visites culturals.
* Els Raver: motivacions sexuals.
* Les shirly Valentine: experiència romàntica.
* Els heliolatrous: busca de sol i calor.
* Els Lord Byron Type: tornen cada any al seu destí i al mateix allotjament.

- A la regió de Belize existeixen 3 grans grups de turistes:

* El developer tourist: foraster que compra terreny per a ús turístic.
* El condo-tourist: jubilats forasters que s'hi estàn llargs períodes de temps.
* El itinerant tourist: període de temps curts.

- Segons Decrop i Snelders:

* Viatger habitual: repeteix destí. No li agraden els riscos.
* El viatger racional: són planificadors.
* El viatger oportunista: poca planificació.
* Viatger obligat: forçat a viatjar.
* Viatger adaptable: s'adapta als imprevistos.

Resum 2.0

Maria Álvarez i Gülden Asugman (2006),
"Explorers versus planners.
A Study of Turkish Tourism",

Annals of Tourism Research, 33, 2, 319 - 338

Es tracta de diferenciar el tipus de turista segons la manera en què busca la informació.

Quan som turistes tots busquem informació.

Com la busques tu? Vas a un agència? Li demanes a un amic? O vas directament a Internet?

Internet suposa una revolució en aquest sentit, ens dóna gran quantitat d’informació i, a vegades, més qualitat d’aquesta informació.

Imaginem-nos que fem un estudi estadístic dels turistes Turcs de com es veu afectada la decisió d’escollir les vacances segons la manera en què han buscat la ifnormació , volem fer el qüestionari per Internet. A Istambul (10Mhab.) és on hi trobem la majoria de la població amb accés a Internet, bàsicament als llocs de treball. Fem 807 qüestionaris i també hi ha força estudiants.

Maria Alvarez i Gülden Asugman van fer aquest estudi, i van arribar a les següents conclusions:

• Dos grans grups segons la busqueda d’informació:

Planificadors – estan més oberts a les fonts d’informació. Acostumen a viatjar via pacs turístics i allotjar-se en hotels de 4 i 5 estrelles. Hi trobem més dones que homes.

Exploradors - Més tendència a rebutjar les fonts d’informació, tenen menys preocupació pel risc.

De totes maneres, diversos autors fan altres classificacions, per exemple, segons la variable preferències de tirar llocs coneguts i necessitat de novetat. (Cohen 1972):

• Masses Organitzades

• Masses Individuals

• Exploradors

• Els rodamons

I per últim fer una enumeració d’altres fonts externes utilitzades pels turistes alhora d’escollir destinació:

– Familiars i coneguts

– Informació escrita del destí

– Mitjans de comunicació

– Recomanació d’AAVV

Els planificadors utilitzen molts més tipus de fonts d’informació que els exploradors, excepte en quan a les recomanacions personals.

PALS, un poble medieval

EL RECINTE GÒTIC DE PALS

El recinte gòtic de pals fou un dels primers que es va restaurar a la comarca i ha estat mereixador de diversos premis i nomenaments: 1973 Premi Nacional de Belles Arts 1980 Premi Nacional de Belles Arts i Turisme 1986 Medalla d'Honor del Turisme de catalalunya concedida per la Generalitat.Durant la Guerra Civil Espanyola el recinte gòtic va quedar greument malmès i no tenia aleshores cap valor historico-patrimonial fins que per iniciativa pròpia, el Dr. Pi i Figueras juntament amb l'aleshores alcalde de la vila Sr. Pere Servià i Cantó, i les diverses subvencions rebudes per part de la Diputació de Girona, van fer possible la restauració del conjunt medieval que s'inicià el 1948 i s'acabà 30 anys més tard.D'aquesta manera, l'esmentat conjunt s'ha convertit eb un dels més visitats i més ben conservats de la comarca.